Aquests dies estem veient un dels signes més macabres de la nostra colonització. L'ofegament de les infrastructures del país es fa més evident que mai per tothom. La crisi que això hauria generat en qualsevol país normal hauria fet dimitir qualsevol president o primer ministre. Al Principat de Catalunya no; la classe política perpetua la dependència i s'obsessiona en gestionar la "colònia", malgrat que els signes de l'expoli són cada cop més evidents per tothom.
El que cada cop es fa més evident és la incapacitat de l'actual classe política de fer front a aquesta situació i deslliurar-se de la colonització política i, sobretot, mental. Que en tots aquests moments no hagi sortit una sola veu que ataqui l'origen i les causes de tots aquests problemes, ens condemnen a uns polítics porucs i que portaran al país a la insatisfacció permanent.
Enmig de tota aquesta misèria i genuflexió, el gest d'en Xirinacs, digne i coherent com pocs, ha esdevingut un dels símptomes vius de la resistència a la colonització. I, davant del panorama, sabem que o actuem amb força des de la societat civil per capgirar la situació, o estem condemnats al fracàs.
[21/08/2007] EQUIP CRITERI