LES REVOLUCIONS es forgen normalment amb sang i sacrifici amb foc de canons i animant multituds a revoltarse. No així la ruptura amb Gran Bretanya que espera haver començat el 14 d'agost 2007, Alex Salmond, el primer ministre nacionalista d'Escòcia remarcant que això era un "gran dia", mentre publicava un document que dibuixava el que necessita Escòcia per ser un país independent.
En efecte, el document és decebedorament avorrit. Consta principalment d'una llarga llista dels poders que el Parlament escocès podria adquirir, més un esborrany de document per fer possible un referèndum que Mr Salmond pensa es podria planejar aproximadament per l'any 2010. Falten l'anàlisi i arguments de discussió; sobre els beneficis econòmics que la independència podria portar, per exemple, el document diu només que és una "qüestió de debat". La raó per aquesta sobrietat és doble. Primer, Mr Salmond té com a màxim només 50 vots per proposar l'independència al Parlament Escocès dels 129 escons totals. Segon, encara que la popularitat del Scottish National Party (SNP) ha augmentat a nivells sense precedents (gràcies a una ració pròdiga de aportacións), no es tan el suport popular per al missatge central
del SNP, d'independència, si més no, potser perquè una part dels votants que ho feien pel SNP s'ocupaven mes en fer fora un esgotat governa de coalició que amb enderrocar la constitució. "El SNP no entrava al poder a causa del suport a la independència", diuen algunes veus crítiques. "Els ciutadans entenen que l'independencia serà un procés gradual, complex, de canvi, no un esdeveniment."
del SNP, d'independència, si més no, potser perquè una part dels votants que ho feien pel SNP s'ocupaven mes en fer fora un esgotat governa de coalició que amb enderrocar la constitució. "El SNP no entrava al poder a causa del suport a la independència", diuen algunes veus crítiques. "Els ciutadans entenen que l'independencia serà un procés gradual, complex, de canvi, no un esdeveniment."
Mr Salmond sap molt bé tot això. El seu document podria ser més llarg i més dur, buscant com es podria transferir més poder des de Londres a Edimburg sensa està tallant els lligams finals. Podria? però, informant la premsa aquesta setmana, no semblava molt entusiasta de guanyar definitivament la sobirania. Pot ser políticament és de prudencia aquesta actitud. El 13 d'agost els líders Demòcrata Conservadors i Liberals units feien una declaració que rebutja l'independència però que indica que es podrien preparar per treballar junts i realçar les responsabilitats del Parlament Escocès. "La base de la política escocesa s'han mogut" al temps que Mr Salmond s'alegrava.
Mr Salmond pretén començar una ronda de "converses nacional" sobre les seves propostes. Això pot no conduir a una conversió nacional a la causa de l'independència a curt termini. Però si produeix un acostament d'entesa, escurçant les diferencies aquestes no seràn tan grans ni l'objectiu final tan distant.
Una revolució discutible. 16 d'agost 2007
EDIMBURG de L'edició impresa de The Economist