Podríem anar una mica per feina a casa? Vull dir que, quan ets català i en lloc de circular en cotxe oficial, vas a peu pels carrers de BCN o agafes l'autobús o el metro, no sents parlar en català més que per casualitat. És a dir, considero un molt mal símptoma el fet que, quan escoltes algú parlar amb català pel carrer t'agafi una mena d'atac d'alegria, com si estiguéssim a l'Índia o a Colombia. Per començar, aniria bé una mica de foment oficial de la cultura genuïna del país. D'acord, d'acord, els castells... Però ara que ja els hem elevat a la categoria d'esport o el que sigui nacional, podríem pensar una mica en les sardanes? I en els esbarts? Si algú llegeix aquest comentari i s'arronsa d'espatlles o pensa "quina cosa més rònega", li suggereixo que pensi en la transcendència intel·lectual i estètica de les sevillanes o les cançons del Fary, i aquí sí que hi posem calés entre tots perquè uns quants continuïn pensant que mai se n'han anat de casa seva. I aquests no estan per mestissatges ni per punyetes.
extracte de Laia Tana ! BCN del e.directe.cat