A Madrid hi ha una preocupació evident per l'estat d'ànim de la societat catalana, no només en el front polític sinó també en el cultural i social. El país dóna clars símptomes d'esgotament i el greuge evident en el que hauria de ser la inversió de l'Estat en infraestructures bàsiques per oferir un bon servei als ciutadans és un clam cada cop més estès i compartit entre els catalans de totes les ideologies. Al desastre de l'aeroport del Prat i les rodalies de Renfe, que aquesta setmana han tornat a fallar, s'hi ha afegit l'apagada elèctrica causada per una xarxa que ha tingut un nefast manteniment i una nul.la inversió. Cada cop són més, doncs, les veus a Madrid que comencen a admetre que potser Catalunya no és una terra tan privilegiada com durant anys i panys havia afirmat el tòpic que servia per justificar unes inversions ridícules, algunes fins i tot pactades en pressupostos que CiU votava al PP quan tenia majoria absoluta.
El cert és, però, que el PSOE està espantat en relació a Catalunya perquè hi està quallant la sensació del maltractament per part del govern central. Una situació que no han resolt ni els gestos i les carantonyes de Zapatero ni l'arribada de Carme Chacón a un ministeri. Tot són gesticulacions de cara a la galeria però els 1000 milions més d'inversió en infraestructures a Catalunya que demanava la Generalitat als pressupostos de 2008 per complir l'Estatut no arribaran. Caldrà veure com reacciona el conseller Castells, que ja va advertir que el PSC no podia votar al Congrés uns pressupostos que no complissin la disposició adicional tercera de l'Estatut de forma estricta.