El “producte interior brut” a partir d’ara l’anomenarem (PIB) és la suma de tots els béns i serveis finals produïts en un espai econòmic (l’Estat) durant un període de temps determinat, normalment un any. La variació d'aquesta magnitud macroeconòmica sol utilitzar-se per mesurar el creixement econòmic. També el “PIB per càpita” que és el PIB dividit per la població de l'espai econòmic, sovint serveix per comparar la capacitat productiva per individu. Tanmateix, com a mitjana aritmètica, no és una mesura adequada del benestar, de la distribució de la riquesa, ni de l'accés aquesta o al capital.
No vull entrar en els mètodes de càlcul o les diferents presentacions del PIB, voldria fer unes observacions sobre problemes i contradiccions que la interpretació del PIB descobreixen en contra del benestar social.
El creixement industrial sovint és acompanyat de greus danys al medi ambient i els costos ecològics no es comptabilitzen en el càlcul del PIB, aquest no te em compte els efectes negatius que comporta el creixement econòmic com la contaminació ambiental i la qualitat del medi ambient és part del benestar d'un Estat.
El PIB només comptabilitza les transaccions monetàries, és a dir les activitats del mercat organitzat, en canvi les activitats productives de caràcter voluntari o el treball domèstic que augmenten el benestar d'una economia no es comptabilitzen en el PIB. D'igual manera, l’economia submergida o il•legal, com pugui ser el narcotràfic (exemple prou demostratius) tampoc es comptabilitzen, tot i que poden contribuir substancialment a l'economia total del País.
Hi ha activitats que disminueixen el benestar i no obstant augmenten el PIB. Després d'una catàstrofe natural, el PIB d'un país creix a causa de les despeses dedicades a la reconstrucció de les zones afectades, però el benestar social no serà millor que abans de la catàstrofe i no implica que una Nació hagi millorat el seu benestar, encara que el PIB s'hagi incrementat.
També es dona el cas de que un PIB per càpita elevat sigui representatiu d'una elevada producció industrial en mans de l'elit empresarial, mentre que la qualitat de vida de la majoria de la població és deplorable, donada per les condicions de treball.
Els no economistes sovint utilitzem el PIB com a mesura del benestar social d'un Estat i per determinar qui té el "millor benestar" quant justament aquesta mesura no serveix, així que arribades les propers eleccions al Parlament de Catalunya, ull viu, i que no ens donin “PIB... per llebre”.
No vull entrar en els mètodes de càlcul o les diferents presentacions del PIB, voldria fer unes observacions sobre problemes i contradiccions que la interpretació del PIB descobreixen en contra del benestar social.
El creixement industrial sovint és acompanyat de greus danys al medi ambient i els costos ecològics no es comptabilitzen en el càlcul del PIB, aquest no te em compte els efectes negatius que comporta el creixement econòmic com la contaminació ambiental i la qualitat del medi ambient és part del benestar d'un Estat.
El PIB només comptabilitza les transaccions monetàries, és a dir les activitats del mercat organitzat, en canvi les activitats productives de caràcter voluntari o el treball domèstic que augmenten el benestar d'una economia no es comptabilitzen en el PIB. D'igual manera, l’economia submergida o il•legal, com pugui ser el narcotràfic (exemple prou demostratius) tampoc es comptabilitzen, tot i que poden contribuir substancialment a l'economia total del País.
Hi ha activitats que disminueixen el benestar i no obstant augmenten el PIB. Després d'una catàstrofe natural, el PIB d'un país creix a causa de les despeses dedicades a la reconstrucció de les zones afectades, però el benestar social no serà millor que abans de la catàstrofe i no implica que una Nació hagi millorat el seu benestar, encara que el PIB s'hagi incrementat.
També es dona el cas de que un PIB per càpita elevat sigui representatiu d'una elevada producció industrial en mans de l'elit empresarial, mentre que la qualitat de vida de la majoria de la població és deplorable, donada per les condicions de treball.
Els no economistes sovint utilitzem el PIB com a mesura del benestar social d'un Estat i per determinar qui té el "millor benestar" quant justament aquesta mesura no serveix, així que arribades les propers eleccions al Parlament de Catalunya, ull viu, i que no ens donin “PIB... per llebre”.