Els calzes per repartir la comunió a la Missa del Papa Benet XVI a la Sagrada Família de Barcelona podrien esser contraris a les normes de l'església Catòlica.
Les monges benedictines de Montserrat estan fabricant els calzes per distribuir la comunió durant la Missa. Si els calzes són de ceràmica, serien contraris a les normatives sobre vasos i calzes sagrats que han d'esser confeccionats amb metalls nobles. Si es fabriquessin en metalls oxidables o bé menys nobles que l'or s'han de daurar per tot l'interior.
Només falta conèixer notícies com aquesta, la gent te prou feina per arribar a fi de mes i la cúria romana sempre tan observadors i obedients amb les normes del Vaticà, costi el què costi.
Ni els articles 327, 328, 329 de la "Institutio Generalis Missale Romanum" de l'any 2002 ni l'article 117 de la Instrucció "Redemptionis sacramentum" de l'any 2004 interessen a ningú, fora del dicasteri de la Congregació pel Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments, i és correcte que aquesta institució vaticana vetlli pel bon funcionament de l'església, però l'església Universal la que va de Roma fins a Boston (USA) o de Madrid al Mato Grosso (Brasil) el que l'hi fa falta és un dicasteri de "relacions amb el poble" i sobretot tenir en conte que la majoria de gent del mon, no te ni un anell -ja no diguem d'or- i no per això deixa de confiar en la salvació de la seva ànima. Així ho penso jo, encara que només el bisbe Casaldàliga estaria d'acord amb mi.
Per un dia els vaticanistes que facin la vista grossa i serveixin el pa àzim amb la ceràmica de les Benedictines de Sant Benet de Montserrat -així farem País- i deixin els metalls preciosos a la caixa forta, a canvi de salvar ànimes que és la missió de l'església catòlica, apostòlica i romana.
Les monges benedictines de Montserrat estan fabricant els calzes per distribuir la comunió durant la Missa. Si els calzes són de ceràmica, serien contraris a les normatives sobre vasos i calzes sagrats que han d'esser confeccionats amb metalls nobles. Si es fabriquessin en metalls oxidables o bé menys nobles que l'or s'han de daurar per tot l'interior.
Només falta conèixer notícies com aquesta, la gent te prou feina per arribar a fi de mes i la cúria romana sempre tan observadors i obedients amb les normes del Vaticà, costi el què costi.
Ni els articles 327, 328, 329 de la "Institutio Generalis Missale Romanum" de l'any 2002 ni l'article 117 de la Instrucció "Redemptionis sacramentum" de l'any 2004 interessen a ningú, fora del dicasteri de la Congregació pel Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments, i és correcte que aquesta institució vaticana vetlli pel bon funcionament de l'església, però l'església Universal la que va de Roma fins a Boston (USA) o de Madrid al Mato Grosso (Brasil) el que l'hi fa falta és un dicasteri de "relacions amb el poble" i sobretot tenir en conte que la majoria de gent del mon, no te ni un anell -ja no diguem d'or- i no per això deixa de confiar en la salvació de la seva ànima. Així ho penso jo, encara que només el bisbe Casaldàliga estaria d'acord amb mi.
Per un dia els vaticanistes que facin la vista grossa i serveixin el pa àzim amb la ceràmica de les Benedictines de Sant Benet de Montserrat -així farem País- i deixin els metalls preciosos a la caixa forta, a canvi de salvar ànimes que és la missió de l'església catòlica, apostòlica i romana.