He sentit una conversa -en un trajecte de bus per Barcelona- entre uns joves universitaris fent esment al lingüista Joan Solà "quaranta-unè Premi d'Honor de les Lletres Catalanes" i una frase m'ha fet parar més atenció del compte "jo no em sento espanyol" deia un dels interlocutors.
Passades unes hores de la conversa dels joves del bus jo reflexionaba i amb deia a mi mateix: En aquesta part de la península Ibèrica hi ha milers de persones que tampoc es poden sentir espanyols.
Sentiment espanyol. Aquest és el meu cas, no estic amb disposició emocional de "sentirme" perquè no tinc cap sentiment envers Espanya, per molt que ho certifiquin uns documents que m'obliguen (per imperatiu legal) a tenir una nacionalitat que jo no vull. Soc català, els meus sentiments són catalans, el meu idioma és el català, la meva nació és Catalunya. Solament amb falta un Estat que certifiqui la meva nacionalitat, i amb tranquil.litzo jo mateix imaginan que ja falta menys per iniciar el procés que portarà l'Independencia al meu pais. ¡ Visca Catalunya !