Curiós Estat amb nacions encara supervivents, aquest. Ahir Rodríguez Zapatero rematava per l’esquerra per veure si aconsegueix el vot dels cada dia més despistats ecosocialistes –tot i que amb això no en té ni per a pipes– i intentava gestos per veure si el voten els nacionalistes de les nacions reals. I mentre tot això passava a Madrid, a València la Federació de Futbol, controlada per qui paga, i qui paga mana, que és l’Estat que vol ser nació, en mans ara del PSOE, és a dir, del mateix Zapatero, mirava de fer proves de so perquè l’himne de l’Estat que es vol nació apagués els xiulets de les nacions que voldrien ser Estat.
Les regles del joc haurien de ser més senzilles. El senyor Zapatero podria intentar deixar de mentir o d’enredar al Congrés i, amb un sentit mínim de vergonya i de la coherència, els seus camàlics haurien de deixar-se de gaites contra xiulets i aguantar la realitat. La realitat té forma de tempesta i no li agrada que li imposen himnes que volen que sigui el que no és. Per cert i per acabar, avui veurem també què ha fet la Federació Espanyola de Futbol amb les seves entrades. Per intentar debades compensar, perquè els altres són més, potser les ha repartides a l’Associació de Corals i Orfeons de Castella i pedanies per cantar la lletra del senyor Pemán i fer més soroll encara contra la realitat.
Avui.cat Opinió: Vicent Sanchis