Encara avui, alguns que diuen ser demòcrates, els molesta el nom. Un estadi que es quedarà orfe d'usuaris, un cop el RCD Espanyol es traslladi al seu nou estadi de Cornellà, i és aquí on l'Ajuntament de Barcelona, comandat pel PSC des de fa més de 30 anys, té un veritable problema, què fer amb les instal·lacions olímpiques?. I l'oportunitat la té Barcelona si fa el que faria qualsevol capital d'un país normal, donar-li contingut nacional a l'estadi Lluís Companys.
Barcelona i el seu govern ha de decidir què vol ser, si la capital de Catalunya, o la segona ciutat de l'Estat espanyol, si vol exercir el lideratge, o vol ser segon plat a taula. Els anteriors alcaldes de Barcelona van mantenir, malgrat tot, un perfil propi. Cal reconèixer que van mantenir un cert orgull de capital del país, però l'actual alcalde i el seu equip han iniciat una deriva espanyolista preocupant.
Barcelona i el seu govern ha de decidir què vol ser, si la capital de Catalunya, o la segona ciutat de l'Estat espanyol, si vol exercir el lideratge, o vol ser segon plat a taula. Els anteriors alcaldes de Barcelona van mantenir, malgrat tot, un perfil propi. Cal reconèixer que van mantenir un cert orgull de capital del país, però l'actual alcalde i el seu equip han iniciat una deriva espanyolista preocupant.
Promocionar Barcelona vol dir creure en el seu potencial i creure que la seva “capitalitat” va lligada a la sort del seu poble, Barcelona serà gran si Catalunya ho és.
Si l'actual equip governant no vol assumir aquesta responsabilitat, caldrà pensar que l'única sortida és l'alternança política. Els mateixos que aquests dies estan contents per haver destronat al PNB del poder a Euskadi, hem de suposar que estaran encantats que aquesta alternança arribi també a Barcelona i altres ciutats que durant els últims trenta anys nomès han conegut un sol color polític. Hereu, “al loro” com diu l’amic Jan.