El rei de la transició a mida -de la seva cort-. El que fa tres o quatre discursos cada any, el que té els nassos de passejar-se amb veler tot somrient, aquell que paguem entre tots però ni tan sols l'hem pogut escollir, ja venia en un paquet tot lligat i bén lligat, com hereu dels valor del règim anterior. És un "fote't sóc el rei i no tens més remei que acceptar-ho". És una posició de semi Déu, pròpia de l'Edat Mitjana, l'època més fosca de la civilització. I, malgrat tot, encara hi ha mitjancers politics, institucionals, econòmics i mediatics que segueixen idolatrant a un personatge que s'ha fet un Estat a mida, s'ha blindat en drets per no haver de complir deures, s'ha protegit de tot allò que li pogués ser hostil, començant per assegurar-se una bona posició econòmica per ell i la seva família. Amb aquesta actitud potser a politics i empresàris els és mes facil de obtenir els seus interessos, la veritat és que ho desconec, però ho sospito. Tot hi així sempre seràn ninots, personatges submísos al servei de la monarquia i de la seva pàtria -l'euro-, encara que sigui en perjudici de tots el altres súbdits.