L'estalvi són fons disponibles per a préstecs, si l'estalvi augmentes podria fer disminuir el tipus d'interès, sense arribar a zero i estimularia la demanda de préstecs i la inversió.
També existeix la teoria contraria, denominada la paradoxa de l'estalvi, formulada per John Maynard Keynes, en la que demostra que si tothom estalvia més diners durant un període de recessió, llavors el nivell de demanda agregada caurà i això repercutirà en un nivell total d'estalvi de l'economia menor. Aquesta paradoxa es basa en l'assumpció keynesiana que les recessions econòmiques són degudes a caigudes de la demanda agregada. Estaríem d'acord que estalviar és beneficiós per a cada individu però si tothom estalvia llavors és nociu per a l'economia en conjunt. Aquesta paradoxa és exactament el contrari que suggereix el sentit comú.
Economistes no keynesians critiquen aquesta teoria basant-se en dos aspectes. En primer lloc si la demanda cau i els preus baixen, els preus baixos estimularan la demanda i això amortitzarà la caiguda i reactivarà el cicle econòmic. I en segon lloc, l'estalvi són fons disponibles per a préstecs. Així doncs un augment de l'estalvi farà disminuir el tipus d'interès i estimularà la demanda de préstecs i la inversió.
Siguem crítics des de la nostra capacitat individual i apliquem el sentit comú en front dels bancs que apliquen el tipus d'interès zero, ja que aquesta mesura des-incentiva l'estalvi tan necessari per l'economia mundial.