Un estiuejant espanyol a Catalunya llegeix: "Una escola, una llengua, un país" i dedueix -molt enutjat- que amb aquests objectius, ensenyem als infants catalans. L'estiuejant espanyol raona correctament, el que no entén és que a Catalunya aquesta forma de fer sigui la norma, que de fa anys i panys practiquem amb resultats excel·lents i demostrables.
Gràcies a l'ensenyament bàsic i l'ensenyament domèstic podem educar els nostres fills i nets a respectar l'escola de qualitat, a parlar amb orgull una llengua pròpia i a ser patriotes d'una Nació autèntica que avui reclama un Estat Nou, saben renunciar a una administració estatal espanyola, mantinguda per imperatiu legal des de fa segles que no ens aporta rés en favor de la nostra pròpia llibertat nacional.