En relació a la sentència del TSJC d'obligar al Govern a situar el castellà (mal anomenat espanyol) com a llengua vehicular a les escoles, és molt important aclarir que les sentències del Tribunal Suprem de 9, 13 i 16 de desembre de 2010 (que revoquen les del TSJC i comporten la Interlocutòria d’aquest mateix Tribunal de forma que siguin executades tal com ordena el Tribunal Suprem) es fonamenten en el contingut de la sentència del Tribunal Constitucional d’Espanya de 28 de juny de 2010 sobre la Llei Orgànica del Estatut d’Autonomia de Catalunya, pactada en el seu moment pels actuals presidents del Govern de la Generalitat, Artur Mas i Gavarró i el president del Govern de l’Estat, José Luis Rodríguez Zapatero.
Aquesta sentència del Tribunal Constitucional estableix, entre moltes altres qüestions, els fonaments de la "extinció" de la nostra llengua, relegada a idioma de segona categoria pel fet que s'hi nega l’obligatorietat del seu coneixement, obligació que per contra sí que existeix amb el castellà. Afirma, també, de forma clara que el castellà ha de ser llengua vehicular com el català en el sistema educatiu de Catalunya i determina, igualment, la prohibició de considerar la utilització del català com a "preferent" en l’àmbit de l’Administració pública.
Així que la sentencia te noms i cognoms que venen d'un pacte en origen que tots coneixem. Són els que s'omplen la boca de democràcia i llibertat, tot i que mai parlen de la solució definitiva, perquè la solució no és altre que la Independència de Catalunya.