Objectiu complert, oi, Senyora presidenta de la Comunitat de Madrid? Amb la declaració de les curses de braus com a "Bé d'Interès Cultural" ha aconseguit el seu propòsit: que la tauromàquia ens costi encara més diners a tots els ciutadans. Vostè, com avesada mecenes de les elits que és - amb fons públics, és clar- no ignora que res més efectiu que uns quants milions d'euros per enquistar una injustícia o una aberració en la societat. Per això, en el seu univers racista i de castes, igualment proposa un batxillerat per excel·lents que blinda la lídia. De la seva divisió entre "llestos" i "ximples", o entre "matadors" i "morts", obrint la mà dels bitllets per als primers, emana una flaire un cert tuf feixista.
En el Decret que declara els toros com a BIC tenen el desvergonyiment d'indicar que "no obliguen a ningú ni prohibeixen res ". És cert, no em posen un estoc a l'esquena per obligar-me a entrar en una plaça, però resulta que jo, igual que tots els que rebutgem la tortura d'un animal, estem contribuint econòmicament a que aquesta tortura tingui lloc. "No vagis a veure'ls però paga'ls". Arribats a aquesta situació, si s'està en contra de la violenta exaltació de l'abús sobre éssers vius que representa la tauromàquia, cal ser un neci o un covard per callar davant semblant espoli de les arques públiques per sufragar tan miserable fi.
I sumem ara, a les subvencions i privilegis fiscals altres factors inherents a la declaració de Bé d'Interès Cultural. Els vint minuts de patiment, agonia i mort del toro estaran protegits per l'administració, de manera que qualsevol intent d'abolir tan sagnant i infame tradició tindrà molts esculls legals. La passejaran per tots els fòrums socials, ho faran fins i tot per les escoles, on també els fills dels que desitgen l'abolició d'aquesta salvatjada hauran d'escoltar les excel·lències de la tauromàquia, el valor dels toreros i segurament, fins i tot la felicitat que pot arriba a sentir el toro per morir a la sorra. Sortiran termes com "patrimoni cultural" o "belles arts", mentre utilitzen els segles passats com digne bastida on recolzar la seva "immemorial Festa".
Però res d'això, absolutament res del que diguin o facin pot canviar un fet: les curses de braus no existeixen sense la por, el dolor i la sang vessada d'un animal innocent, que un home tortura prolongadament amb l'acer fins a matar aquesta criatura i no hi ha decret que ho pugui dissimular. Així que gaudeixin vostès "Donya Esperanza" i la seva família -dedicada a la ramaderia- de tan mesquí instant de glòria, perquè al final, els ciutadans es negaran a seguir pagant la comissió d'un crim, únic substantiu que descriu la tauromàquia.
Aquest article l'he traduït d' un apartat (Maltrato Animal: Un Crimen Legal) que apareix en un bloc "findelmaltratoanimal".