Si nosaltres no som constants és probable que la llengua catalana s’arribi a perdre, per la desídia dels pares de parlar-la als fills i no per cap altre circumstància. La realitat la tenim al carrer davant dels ulls. Si mirem a un quiosc, perquè hi ha tan pocs diaris i no diguem revistes o llibres escrits en català?.
Fora del àmbit familiar, si parem l’orella el que sentim parlar ens transporta a qualsevol ciutat espanyola fora de Catalunya o més lluny, de forma instantània.
No és Catalunya un país bilingüe? Doncs perquè tanta diferencia entra el poc us que es fa del català i el molt us del castellà. La raó principal no és altra que l’abandonament, la despreocupació dels propis catalans d’escriure, llegir i pensar sempre en català a casa nostre.
Aprofitem que fa anys que el fet d’utilitzar la llegua catalana és legal -no sempre ho ha sigut- i ningú ho pot impedir, per comunicar, pensar i per damunt de tot educar en català, perquè avui la responsabilitat és dels catalans i de ningú més.