Ens trobem en temps de Reconquesta, temps en què els cristians arraconats als Pirineus lluitaven contra el setge musulmà. Els pobladors de Tost necessitaren construir castells on fer-se forts i poder resistir les petites batalles del dia a dia. l'arquitectura es convertí, en una eina eminentment militar. La rivalitat religiosa de les dues cultures també feu que l'arquitectura de culte tingués un fort desenvolupament. A la vall de Tost hi trobem tot un sistema defensiu format per bastions connectats entre sí visual-ment, de manera que si arribessin els moros es podien donar senyals a tota la vall.
El castell de Tost donà nom a la vall i està consignat el segle IX, conservant-se un document que ens informa que l'any 815 es vengué un alou situat "in apendicio del castro que decitur Tauste, in villa que vocatur Cotenelo". El poble original, actualment abandonat, se situa damunt d'un rocam a 150 metres aproximadament per sobre del riu Tost i només s'hi pot accedir per la cara nord-oest. La roca en qüestió genera un promontori des d'on es vigila l'entrada i la sortida a la vall, alhora que en altre temps facilità la tasca defensiva.
Just al davant del de Tost hi trobem el castell de Castellar de Tost, que es bastí per les mateixes raons que el seu germà. Malgrat de no tenir documents del seu naixement se sap que existia ja l'any 1086, ja que en una herència es parla d'un alou "in apendicio Santi Martini in prenominatum locum kastellari, in terminum kastri Tostensi". Es creu que la casa que hi ha al punt més alt del poble és part del castell original tot i que s'hagi perdut bona part de la torre de defensa que hi havia al seu davant. La resta de cases encara conserven la seva forma de ciutadella.
Les torres del Moro que hi ha repartides per tot Catalunya normalment responen a presons on s'engarjolava l'enemic. Queden restes de les seves bases, situades entre els boscos i allunyades dels nucli urbans. La Torre del Moro de Torà controlava el pas de Colldarnat a Torà i la Torre del Moro de Sauvanyà controlava el pas cap al Cadí.
El castell de Torà de Tost, també s'aixeca damunt d'un rocam situat en el punt més elevat del poble. Dos dels murs exteriors, curiosament corbats, ens recorden la forma d'un vaixell, típic dels castells catalans als segles XII i XIII. Avui dia , però, només es reconeixen les traces d'aquells murs tan gruixuts.
El castell de Calassanç o Roc dels Racons es troba a mig camí entre la Bastida de Tost i Fontelles, a plena solana i penjat a la vall. Divisa perfectament Torà de Tost i es tracta d'un recinte militar medieval que hauria contingut fins i tot una petita església romànica que podria ser la de Sant Jaume.
La Bastida de Tost, com el seu nom bé indica, també té el seu origen en una ciutadella militar, conservant les edificacions en rotllana al voltant de la plaça d'armes. Només hi queden les restes de les cimentacions i algun mur de contenció.
A la vall de Tost, s'hi barreja aigua i terra, terra de castells i castells que foren bressol de la cultura Catalana.
LO RIU ROIG Associació de Ribera d'Urgellet
Josep Azuara i Natàlia Rey