LLegia un text de Pau Casals parlant de la Nació catalana, ell deia: Nosaltres, els catalans, tenim la nostra pròpia llengua, la nostra pròpia cultura i la nostra pròpia història. En la nostra Constitució de l'Edat Mitjana hi havia aquestes paraules dirigides pel poble català als seus governants "Nós, que valem tant com vós i, plegats, més que vós". Catalunya tot i no ser la poderosa Nació que fou "Això no empetiteix la seva història, ni justifica la negació dels seus drets nacionals". La nostra cultura ha estat ofegada. Sempre m'he oposat a qualsevol nacionalisme extrem. Cap poble no és superior als altres -diferent sí, però superior, no-. Els nacionalismes extrems creuen en el dret de dominar les altres nacions. El patriotisme, és l'amor a la pròpia terra i està profundament inserit dins de la naturalesa de l'home.
Després de llegir les paraules de Pau Casals, avui a finals de l'any 2010 no podem acceptar la ingerència del Rei Joan Carles I, reclamant sacrifici econòmic al poble espanyol sens aplicar-se ell cap reducció a l'hora de la ostentació i manteniment del dispendi econòmic, com si fos un ser superior sens respecte per qui valem tan o més que ell, per democràcia i solidaritat.
També avui veiem com tribunals de justícia espanyols impedeixen el creixement de la nostra llengua a Catalunya, per imposar l'idioma castellà en l'ensenyament escolar sens cap mirament per la raó científica, aprofitant el raonament d'una minoria d'ignorants lingüístics que reclamen un dret per damunt del dret social de la majoria.
Així avui, transcorreguda una dècada del segle XXI, apel·larem al patriotisme una vegada més per salvar la nostra cultura, la nostra llengua i mantenir viva la memòria de la nostra història.
Després de llegir les paraules de Pau Casals, avui a finals de l'any 2010 no podem acceptar la ingerència del Rei Joan Carles I, reclamant sacrifici econòmic al poble espanyol sens aplicar-se ell cap reducció a l'hora de la ostentació i manteniment del dispendi econòmic, com si fos un ser superior sens respecte per qui valem tan o més que ell, per democràcia i solidaritat.
També avui veiem com tribunals de justícia espanyols impedeixen el creixement de la nostra llengua a Catalunya, per imposar l'idioma castellà en l'ensenyament escolar sens cap mirament per la raó científica, aprofitant el raonament d'una minoria d'ignorants lingüístics que reclamen un dret per damunt del dret social de la majoria.
Així avui, transcorreguda una dècada del segle XXI, apel·larem al patriotisme una vegada més per salvar la nostra cultura, la nostra llengua i mantenir viva la memòria de la nostra història.