17/11/10

No sempre es pot tirar pel dret

M'ha agradat llegir un e-mail de fa uns dies en que una amiga meva es referia a una forçada adhesió a la plataforma "jo no t'espero" que va sorgir amb motiu de la visita del Sant Pare al nostre país. Tal com ella diu, hi ha mon per tothom si es fa amb respecta a les ideologies i creences de tots.
El fet és que una entitat sindical a la que ella pertany es va adherir a la plataforma "jo no t'espero", i hauria estat tot un detall que ja que s'hi adherien com a entitat els ho fessin saber els associats i no veure's immersa en una adhesió en la que ella hi te arguments molt diferenciats dels de la plataforma, i donava varis exemples: Si bé és cert que hi ha hagut una despesa pública pel que fa a la seguretat de la visita del Papa, desconcerta pensar per què no s'organitzen plataformes similars quan hi ha una visita de caire similar i és algun altre famós qui arriba a la nostra terra. Talls de trànsit, quan el barça guanya una copa important i es tallen tot de carrers i també hi un munt de policies controlant que la ruta que fan tot celebrant la victòria es produeixi d'una manera correcta i sense incidents. Hi ha molta gent a qui no els interessa gens el que passi en el futbol, i tampoc aniria mai a celebrar-ho pels carrers i per això no fan una plataforma de protesta. Un altre exemple ben real i molest, cada vegada que hi ha alguna cursa important al circuit de Montmeló, s'afegeixen més trens en la línia Barcelona-Granollers (i no per anar a treballar), i una infinitat de policies de més per controlar els accessos per carretera i autopista cap el circuit. Tot això també és despesa pública, i molta, hi ha moltíssima gent que no miren mai les curses i tampoc fan plataformes de protesta.
I si el tema és que l'Estat on ens trobem és un estat ACONFESSIONAL, doncs cap problema. En cap moment ningú ha coaccionat a ningú per anar a la Sagrada Família a saludar el Papa. Estem en un Estat aconfessional, però que respecta totes les religions, principalment la cristiana pel fet que és, sobrerament, la més nombrosa en practicants (ja no dic en batejats) i també per què va ser la religió oficial des de l'Edat Mitjana, i per tant, som un país europeu de tradició catòlica encara que ara hi ha plena llibertat de religió. Per tant és normal que, estant en un estat aconfessional i on la nostra constitució ens permet la llibertat religiosa, puguem celebrar la arribada del Pontífex Màxim, encara que no estiguem d'acord amb totes les coses que fa o que diu.
Tot plegat em fa reflexionar de com uns dirigents, siguin d'un sindicat, d'una ONG o d'un equip de rugbi, és igual, no tenen el dret absolut de fer i desfer a gust seu, si a qui representen és a un col.lectiu. La representació és la part vistosa i també compromesa de la democràcia.