Fa temps que escolto a un amic que en referir-se a la vinya que va heretar del seu pare, l'anomena el tros del meu pare. Antigament a Catalunya, es denominava així a les petites parcel·les que quedaven lluny de les mans dels terratinents i per tant al marge d'hisendes i latifundis. Amb això entenc que “un tros”, no és un tros de terra qualsevol: És una terra amb ànima. Amb ànima perquè l'han treballat els avantpassats i en ella està impregnada la suor del seu treball i les llàgrimes dels seus sofriments. En aquesta terra s'han agenollat molts per treballar la vinya, amb l'esforç que això suposa i amb la mirada posada en el cel.
En morir, el seu pare li va deixar el seu tros. No és el tros de la família, ni el de la seva mare, ni el del seu avi, és el tros del seu pare. En aquell tros de terra, el meu amic hi ha dedicat molt esforç, ha suat, ha plorat, ha maleït, ha recordat, també s'ha agenollat... també ha rigut, ha cantat, ha gaudit, ha somiat, ha compartit, ha pregat i fins i tot s'ha enfrontat amb si mateix per sentir-se lliure.
Ara, a l'hivern, la vinya dorm amb la terra coberta per un mantell blanc. D'aquí a poc arribarà la primavera i ressorgirà la vida, explotarà la natura i d'aquesta planta naixeran els raïms que donaran com a fruit un vi. La màgia de la natura i la saviesa de l'home faran possible que aquestes gotes de suor i llàgrimes de l'home, i aquestes gotes d'aigua i neu caigudes del cel, es converteixin en una beguda capaç d'alterar les emocions dels éssers humans. I amb aquest vi el meu amic recuperarà aquest somriure que el seu pare sempre lluïa en el seu tros. Un tros de terra, una vinya, pot ser molt petit, però mirant al cel de nit, pot arribar a ser tot l'univers.
24/12/2009 publicat al blog de Jordi Melendo, traducció miquel.tm
En morir, el seu pare li va deixar el seu tros. No és el tros de la família, ni el de la seva mare, ni el del seu avi, és el tros del seu pare. En aquell tros de terra, el meu amic hi ha dedicat molt esforç, ha suat, ha plorat, ha maleït, ha recordat, també s'ha agenollat... també ha rigut, ha cantat, ha gaudit, ha somiat, ha compartit, ha pregat i fins i tot s'ha enfrontat amb si mateix per sentir-se lliure.
Ara, a l'hivern, la vinya dorm amb la terra coberta per un mantell blanc. D'aquí a poc arribarà la primavera i ressorgirà la vida, explotarà la natura i d'aquesta planta naixeran els raïms que donaran com a fruit un vi. La màgia de la natura i la saviesa de l'home faran possible que aquestes gotes de suor i llàgrimes de l'home, i aquestes gotes d'aigua i neu caigudes del cel, es converteixin en una beguda capaç d'alterar les emocions dels éssers humans. I amb aquest vi el meu amic recuperarà aquest somriure que el seu pare sempre lluïa en el seu tros. Un tros de terra, una vinya, pot ser molt petit, però mirant al cel de nit, pot arribar a ser tot l'univers.
24/12/2009 publicat al blog de Jordi Melendo, traducció miquel.tm