Llegint el bloc de Jaume Renyer trobo un article que em fa rumiar i crec que té tota la raó. Ell diu que, el concepte polític de dignitat nacional aplicat a la catalanitat el va reintroduir al debat públic l'article signat per Joan Carretero, d'abril d'enguany, titulat "Patriotisme i dignitat".
La dignitat és un valor que comparteixen els defensors de causes nobles i la de la llibertat de Catalunya n'és la primera, o millor dit, hauria de ser la primera pels catalans.
La dignitat nacional, i més en un poble com el nostre sotmès a un règim de dominació política, no pot ser emprat –sense evidenciar un propòsit pervers- per aquells que justifiquen, s'aprofiten o són còmplices d'una situació injusta. I en aquesta posició se situen els redactors de l'editorial subscrita conjuntament per la premsa d'ordre (espanyol, per suposat) publicada al nostre país.
És evident que l'objectiu dels "dignes" editorialistes és neutralitzar les consultes sobre la independència de Catalunya del proper dia 13, resituar l'Estatut en el centre del debat i recolzar el PSC com a principal garant d'aquest nou front català d'ordre.
La xarxa de complicitats forjada pel (PSC-PSOE) des de les institucions que controla i des del mateix aparell de l'Estat, s'ha mobilitzat seguint l'estela dels dignataris defensors de l'autonomia, fins i tot "las casas regionales" en lloc destacat i amb un discurs amenaçador recorden, "la convivència", és a dir, l'acceptació social de la subordinació de la catalanitat a l'ordre espanyol està en perill si democràticament i pacíficament, el poble català vol exercir el dret d'autodeterminació.
No n'hi ha prou amb la "brunete mediàtica", o la pressió de la premsa d'ordre autòctona, sinó que també cal mobilitzar la Falange i l'espanyolisme local amenaçant amb trencar "la convivència", les amenaces són la seva raó i la seva força ¡Quina democràcia més feble!.
La dignitat és un valor que comparteixen els defensors de causes nobles i la de la llibertat de Catalunya n'és la primera, o millor dit, hauria de ser la primera pels catalans.
La dignitat nacional, i més en un poble com el nostre sotmès a un règim de dominació política, no pot ser emprat –sense evidenciar un propòsit pervers- per aquells que justifiquen, s'aprofiten o són còmplices d'una situació injusta. I en aquesta posició se situen els redactors de l'editorial subscrita conjuntament per la premsa d'ordre (espanyol, per suposat) publicada al nostre país.
És evident que l'objectiu dels "dignes" editorialistes és neutralitzar les consultes sobre la independència de Catalunya del proper dia 13, resituar l'Estatut en el centre del debat i recolzar el PSC com a principal garant d'aquest nou front català d'ordre.
La xarxa de complicitats forjada pel (PSC-PSOE) des de les institucions que controla i des del mateix aparell de l'Estat, s'ha mobilitzat seguint l'estela dels dignataris defensors de l'autonomia, fins i tot "las casas regionales" en lloc destacat i amb un discurs amenaçador recorden, "la convivència", és a dir, l'acceptació social de la subordinació de la catalanitat a l'ordre espanyol està en perill si democràticament i pacíficament, el poble català vol exercir el dret d'autodeterminació.
No n'hi ha prou amb la "brunete mediàtica", o la pressió de la premsa d'ordre autòctona, sinó que també cal mobilitzar la Falange i l'espanyolisme local amenaçant amb trencar "la convivència", les amenaces són la seva raó i la seva força ¡Quina democràcia més feble!.