Hi ha dos tipus de societats: les que se senten vives i les que estan en procés de deixar de ser-ho. També n'hi ha un tercer tipus, que són les societats mortes, com que ja són mortes no cal perdre el temps en aquesta tipologia. Les societats vives són les que viuen amb il·lusió el present amb el màxim progrés social possible i amb l’esperança del millor benestar per a les generacions futures. No cal dir que aquest sentiment de societat viva es fonamenta en una identitat forta, una cultura pròpia i una llengua comuna, en autoestima social i en dignitat nacional.
A l’altra banda tenim les societats en procés de morir-se, seguint una lenta agonia que té el seriós risc de ser irreversible. Són aquelles societats que no són respectades per les altres, que no tenen identitat pròpia o bé la van perdent progressivament. Són aquelles societats conformistes amb tot allò que els donen, que viuen en l’autocomplaença i en la comoditat d’un mínim benestar, que finalment acabaran morint.
I jo em pregunto, on classificar la societat catalana? Considerem sincerament que Catalunya és una societat que viu amb plenitud tota la seva potencialitat, o bé considerem que és una societat adormida, acomodada, resignada i immobilista on és molt difícil canviar res i per aquest motiu hem d’acceptar-nos tal com som i anar fent?. Si els politics actuals no ens donen satisfacció els haurem de canviar així que puguem per gent amb ganes de viure.
I jo em pregunto, on classificar la societat catalana? Considerem sincerament que Catalunya és una societat que viu amb plenitud tota la seva potencialitat, o bé considerem que és una societat adormida, acomodada, resignada i immobilista on és molt difícil canviar res i per aquest motiu hem d’acceptar-nos tal com som i anar fent?. Si els politics actuals no ens donen satisfacció els haurem de canviar així que puguem per gent amb ganes de viure.