L’actualitat política del mes d’agost ha estat marcada pel debat al voltant de la futura resposta a la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut d’Autonomia.
Els representants del govern ens asseguren que la resolució de l'alt tribunal dels espanyols és d'allò més important. Però parlen de les reaccions del poble de Catalunya en entrevistes i tertúlies radiofòniques, en lloc de fer-ho a través de declaracions institucionals serioses. D'un tema transcendent, n'han fet una serp d'estiu. Els dirigents dels partits que donen suport al govern han llançat propostes contradient-se i desautoritzant-se entre ells, fins i tot entre membres de les formacions mateixes. Tot plegat per acabar admetent que no tenen cap pla B i que es comprometen a acatar la sentència.
La situació actual suscita unes quantes preguntes: Què cal fer ara? Cap a on ha d'anar el País un cop es consumi definitivament el fracàs de la via estatutària? I, no menys important: la classe dirigent que tenim és capaç de liderar de manera seriosa i eficient el nostre futur?
En primer lloc, el govern català ja ha dit que seguirà la via autonomista i que aspirarà a noves competències per la via de l'article 150.2, emulant el “peix-al-cove” pujolista. La resta de partits amb representació al Parlament tampoc no tenen cap intenció d'escollir l'altre camí, el de la llibertat.
REAGRUPAMENT vol representar aquells catalans que no consideren just ni volen que la nostra nació tingui l'autogovern de Múrcia o la Rioja. Defensarem la via rupturista per avançar cap a l'estat propi. Una via que, malgrat les múltiples dificultats, és més creïble que les propostes federalistes, de reforma de la constitució, o les dels que prometen treballar pel concert econòmic. I és més honesta, perquè el federalisme o el concert econòmic depenen íntegrament de la voluntat dels espanyols. I els que defensen aquestes propostes saben que això és inexistent i improbable. Mentre que aconseguir un estat propi només depèn de nosaltres.
Només hi ha una resposta digna dels milers de persones que, al llarg de quatre segles, han lluitat i mort, han estat empresonats i torturats, han patit la persecució i l'exili per les llibertats de la nació catalana: manifestar al carrer la nostra indignació democràtica contra l'atac a la voluntat del poble català l'endemà de la sentència. Però no només per la retallada de l'Estatut - nosaltres no volem aquest Estatut ni cap altre: volem una Constitució catalana -, sinó sobretot per la humiliació constant a què els governs espanyols sotmeten el poble català des de fa segles. I Reagrupament ens manifestarem per expressar la nostra determinació de separar-nos d'Espanya, iniciant l'estratègia de la declaració unilateral d'independència a les properes eleccions al Parlament de Catalunya.
Si els diputats i senadors catalanistes volguessin defensar - com diuen - la voluntat del poble català, es retirarien de les Corts Espanyoles com van fer l'any 1918, quan aquestes van negar l'autonomia. I portarien al Tribunal Europeu de Drets Humans la indefensió del nostre poble davant l'Estat Espanyol que altera una decisió popular sense convocar un referèndum segons preveu el citat article 152.2 de la seva Constitució. Però això, en qualsevol cas, són maneres diverses de defensar un Estatut que per a nosaltres ja neix insuficient. Reagrupament treballa per la independència.
En segon lloc, els líders polítics catalans han perdut la credibilitat arran del fracàs estatutari i de la manca d'alternatives realistes per al futur. En un país normal, haurien de deixar pas a noves propostes i nous lideratges. A Catalunya, on la política està funcionaritzada, tots volen jubilar-se jaient a l'ombra del poder i es protegeixen amb un sistema electoral que els ho permet. Poc els preocupa que el sistema democràtic es deteriori i creixi la insatisfacció. No pensen en el país, pensen a mantenir la posició. També en aquest front, cal apostar per la ruptura.
Manel Bargalló grup de suport a Reagrupament, al facebook
Els representants del govern ens asseguren que la resolució de l'alt tribunal dels espanyols és d'allò més important. Però parlen de les reaccions del poble de Catalunya en entrevistes i tertúlies radiofòniques, en lloc de fer-ho a través de declaracions institucionals serioses. D'un tema transcendent, n'han fet una serp d'estiu. Els dirigents dels partits que donen suport al govern han llançat propostes contradient-se i desautoritzant-se entre ells, fins i tot entre membres de les formacions mateixes. Tot plegat per acabar admetent que no tenen cap pla B i que es comprometen a acatar la sentència.
La situació actual suscita unes quantes preguntes: Què cal fer ara? Cap a on ha d'anar el País un cop es consumi definitivament el fracàs de la via estatutària? I, no menys important: la classe dirigent que tenim és capaç de liderar de manera seriosa i eficient el nostre futur?
En primer lloc, el govern català ja ha dit que seguirà la via autonomista i que aspirarà a noves competències per la via de l'article 150.2, emulant el “peix-al-cove” pujolista. La resta de partits amb representació al Parlament tampoc no tenen cap intenció d'escollir l'altre camí, el de la llibertat.
REAGRUPAMENT vol representar aquells catalans que no consideren just ni volen que la nostra nació tingui l'autogovern de Múrcia o la Rioja. Defensarem la via rupturista per avançar cap a l'estat propi. Una via que, malgrat les múltiples dificultats, és més creïble que les propostes federalistes, de reforma de la constitució, o les dels que prometen treballar pel concert econòmic. I és més honesta, perquè el federalisme o el concert econòmic depenen íntegrament de la voluntat dels espanyols. I els que defensen aquestes propostes saben que això és inexistent i improbable. Mentre que aconseguir un estat propi només depèn de nosaltres.
Només hi ha una resposta digna dels milers de persones que, al llarg de quatre segles, han lluitat i mort, han estat empresonats i torturats, han patit la persecució i l'exili per les llibertats de la nació catalana: manifestar al carrer la nostra indignació democràtica contra l'atac a la voluntat del poble català l'endemà de la sentència. Però no només per la retallada de l'Estatut - nosaltres no volem aquest Estatut ni cap altre: volem una Constitució catalana -, sinó sobretot per la humiliació constant a què els governs espanyols sotmeten el poble català des de fa segles. I Reagrupament ens manifestarem per expressar la nostra determinació de separar-nos d'Espanya, iniciant l'estratègia de la declaració unilateral d'independència a les properes eleccions al Parlament de Catalunya.
Si els diputats i senadors catalanistes volguessin defensar - com diuen - la voluntat del poble català, es retirarien de les Corts Espanyoles com van fer l'any 1918, quan aquestes van negar l'autonomia. I portarien al Tribunal Europeu de Drets Humans la indefensió del nostre poble davant l'Estat Espanyol que altera una decisió popular sense convocar un referèndum segons preveu el citat article 152.2 de la seva Constitució. Però això, en qualsevol cas, són maneres diverses de defensar un Estatut que per a nosaltres ja neix insuficient. Reagrupament treballa per la independència.
En segon lloc, els líders polítics catalans han perdut la credibilitat arran del fracàs estatutari i de la manca d'alternatives realistes per al futur. En un país normal, haurien de deixar pas a noves propostes i nous lideratges. A Catalunya, on la política està funcionaritzada, tots volen jubilar-se jaient a l'ombra del poder i es protegeixen amb un sistema electoral que els ho permet. Poc els preocupa que el sistema democràtic es deteriori i creixi la insatisfacció. No pensen en el país, pensen a mantenir la posició. També en aquest front, cal apostar per la ruptura.
Manel Bargalló grup de suport a Reagrupament, al facebook