Escribia ahir al facebook. Quant en un missatge anterior amb refereixo a una Catalunya Independent hi ha un interlocutó entre nosaltres que amb replica calificant la meva Catalunya de utópica, amb un to burleta.
Voldria que l'individu reflexiones sobre la paraula utopia a partir de la meva aportació.
La paraula utopia prové del grec. Ou (u) significa "enlloc" i topos "lloc". Utopia és per tant el "lloc d’enlloc", "el lloc que no existeix" o és el lloc que encara no existeix?. Però la paraula és molt complexa i permet també una altra etimologia. En anglès "sona" com "eutopia" i, per tant, pot venir també d’eu, "bé", "felicitat" i topos, "lloc". La utopia podria aparèixer, en conseqüència, com el "lloc del bé" o el "lloc de la vida bona".
Martin Buber comença "Camins de utopia" afirmant que: una utopia "és un quadre", la imatge plàstica o la visió d’un desig o d’un haver de ser que d’alguna manera ens mereixem.
Les utopies són producte de la voluntat: no es poden imposar sinó que provenen de l’associació voluntària d’uns humans que volen viure d’una manera radicalment diferent per tal de ser més feliços. Una utopia es construeix a través del treball humà i no per la voluntat dels déus. La fita és assolir una comunitat en què els membres visquin en harmonia amb ells mateixos, amb els altres i amb la natura.
La utopia compleix tres funcions:
1. - funció heurística: que converteix la utopia en una mena de hipòtesi de recerca. Una utopia és un camí envers el demà millor que cal aprofundir.
2. - funció crítica: envers la situació social existent. Tota utopia parteix de la idea de què el present és intolerable i el demà serà millor.
3. - funció pràctica: la utopia incita a l'acció i en certa manera prefigura el demà.
Solament demano a qui escriu allà al facebook, respecta per tothom i que les utopies ens ajudin a trobar el camí envers una Catalunya Independent.