La vinya i el vi a Catalunya son tan antigues com la seva història i cultura. La Mediterrània, bressol de cultures, és qui va forjar sota un mateix sòl i un mateix vent, la viti-vinicultura a Catalunya. Portada per fenicis i grecs amb el seu comerç. La vinya es va implantar a Catalunya en el segle IV a. C, al voltant de la metròpoli grega d'Emporiom. Durant l'època de l'Imperi Romà, el conreu de la vinya es consolidà a Catalunya, essent conreada pels propis romans (privilegi establert per Ciceró l'any 125 a. C.).
L'any 100 a. C. al voltant de totes les urbs romanes de Catalunya es conreava la vinya (Emporiae, Gerunda, Barcino, Tarraco ...), amb una producció força important, doncs el vi s'exportava tant a la capital de l'Imperi Romà, com a ciutats del nord d'Àfrica, a la Gàl·lia i a Bretanya.
La caiguda de l'Imperi Romà, segle V d. C., i la invasió dels pobles bàrbars i musulmans posteriorment, varen provocar que la vinya es deixés de conrear els segles VI, VII i VIII d. C.
Durant els segles X i XI, en fiançar-se el Comtat de Barcelona (Guifré I el Pelós) i independitzar-se del Regne Franc (Borrell II), la ciutat de Barcelona va assolir el seu esplendor polític i econòmic i el seu expansionisme (regnats de Ramon Berenguer III i IV, Alfons I, Pere I el Catòlic i Jaume I el Conqueridor). En les terres catalanes conquerides, els frares cistercencs van construir importants monestirs tornant a conrear la vinya en els seus voltants i a elaborar vi en els seus cellers.
Des dels monestirs, la vinya es va estendre per tota la geografia meridional catalana, arribant a ser l'any 1758, la principal font d'ingressos de la pagesia catalana, i un dels principals motors de la seva economia, doncs els vins, misteles i aiguardents catalans eren exportats a mercats anglesos i les colònies d'ultramar, arribant a ser el primer capítol de les exportacions catalanes
A les darreries del segle XIX a Catalunya va esclatar un moviment artístic que encara ens meravella avui, el Modernisme, arquitectes de la talla de Gaudí, Cèsar Martinell, Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch... construïren autèntiques obres d'arts, com els cellers cooperatius del Pinell del Brai, Falset, Gandesa, Nulles, L'Espluga de Francolí, Rocafort de Queralt, Sarral, anomenades Catedrals del Vi, dignes de ser visitades avui.
Però la viticultura a Catalunya no és solament història sinó també modernitat, amb aplicació de la tecnologia més avançada (vinyes emparrades, selecció sanitària i clonal, fermentacions amb temperatura controlada, criança de vins en bótes de roure, anàlisi i controls constants de qualitat ...), per a obtenir com a resultat vins d'immillorable qualitat, que junt amb la tradició fa que el vi català segueixi mantenint-se reconegut arreu del món.
L'any 100 a. C. al voltant de totes les urbs romanes de Catalunya es conreava la vinya (Emporiae, Gerunda, Barcino, Tarraco ...), amb una producció força important, doncs el vi s'exportava tant a la capital de l'Imperi Romà, com a ciutats del nord d'Àfrica, a la Gàl·lia i a Bretanya.
La caiguda de l'Imperi Romà, segle V d. C., i la invasió dels pobles bàrbars i musulmans posteriorment, varen provocar que la vinya es deixés de conrear els segles VI, VII i VIII d. C.
Durant els segles X i XI, en fiançar-se el Comtat de Barcelona (Guifré I el Pelós) i independitzar-se del Regne Franc (Borrell II), la ciutat de Barcelona va assolir el seu esplendor polític i econòmic i el seu expansionisme (regnats de Ramon Berenguer III i IV, Alfons I, Pere I el Catòlic i Jaume I el Conqueridor). En les terres catalanes conquerides, els frares cistercencs van construir importants monestirs tornant a conrear la vinya en els seus voltants i a elaborar vi en els seus cellers.
Des dels monestirs, la vinya es va estendre per tota la geografia meridional catalana, arribant a ser l'any 1758, la principal font d'ingressos de la pagesia catalana, i un dels principals motors de la seva economia, doncs els vins, misteles i aiguardents catalans eren exportats a mercats anglesos i les colònies d'ultramar, arribant a ser el primer capítol de les exportacions catalanes
A les darreries del segle XIX a Catalunya va esclatar un moviment artístic que encara ens meravella avui, el Modernisme, arquitectes de la talla de Gaudí, Cèsar Martinell, Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch... construïren autèntiques obres d'arts, com els cellers cooperatius del Pinell del Brai, Falset, Gandesa, Nulles, L'Espluga de Francolí, Rocafort de Queralt, Sarral, anomenades Catedrals del Vi, dignes de ser visitades avui.
Però la viticultura a Catalunya no és solament història sinó també modernitat, amb aplicació de la tecnologia més avançada (vinyes emparrades, selecció sanitària i clonal, fermentacions amb temperatura controlada, criança de vins en bótes de roure, anàlisi i controls constants de qualitat ...), per a obtenir com a resultat vins d'immillorable qualitat, que junt amb la tradició fa que el vi català segueixi mantenint-se reconegut arreu del món.