La Pilar Rahola a l'Avui fa opinió amb diàleg. ...S’acaba d’inaugurar la terminal 1, amb profusió de polítics tallant cinteta, i encara no sabem quin model aeroportuari tindrem. Anys i panys després de demandes reiterades, promeses grandiloqüents i negociacions fallides, estrenem una rutilant terminal que no té garantides les connexions transcontinentals, que no té definit políticament el model de gestió (més enllà de perpetuar el model centralista de sempre) i que no té connexió ni de tren ni de metro. Una terminal que arriba tard, pagada a bastament amb els recursos catalans prèviament espoliats, aïllada de les connexions modernes i amb una incògnita com a perspectiva de futur.
...Escoltant al president Zapatero resultaria que ens ha regalat la terminal, amb diners seus, perquè és un tipus així de generós i ens estima amb bogeria. La realitat és molt més dura. La terminal va començar a caminar de la mà de CIU i el PP, malgrat els intents actuals de reescriure la història. Ha arribat molt més tard del que estava acordat, i infinitament més tard del que era necessari per al nostre desenvolupament econòmic.
...Aquest país fa molt de temps que ha perdut el sentit de l’excel·lència i, pel camí de la mediocritat, ha desenvolupat un sentiment de covardia manifesta i de més manifesta incapacitat de reacció. Potser, com deia un mestre fa molts anys, som un país de serfs. Només així s’entén que ens tractin com si ho fóssim.
...La presa de pèl és còsmica, pública i, per a més impudícia, obertament desacomplexada. I, a sobre, ens la foten amb els nostres diners i, ai las!, amb els nostres vots. És difícil ser més babaus ...Hi posem la pasta, hi posem la paciència, hi posem els líders polítics, hi posem els vots, hi posem el somriure, i acceptem que ens estafin reiteradament.
... Tots a aplaudir la nova terminal, no hi podem arribar amb metro ni tren, però tots feliços. El disseny és impecable.