He viscut el temps que pensavem que Catalunya seria respectada, peró la Constitució de 1978 i l'Estatut de 1979, ja deixaven clar que alló no anava bé i vaig votar no. El "no és aixó companys no és aixó" d'en Lluis Llach, era evident, la nostra classe política poruga s'hi va adaptar, fent peix al cova i res més. El 2006 tornem-hi, i altre cop vaig votar no i va ser la gota que omplia el got, mentra la classe política feia pluja fina.
Doncs ja ni ha prou, portem trenta anys perduts. No crec amb Espanya ni amb els polítics espanyolistes. L'experiencia transforma les conciencies i el resultat és que avui solament desitjo rebutjar la meva condició d'espanyol.
Crec amb l'oferiment, de unitat dels Independentistes per sortir definitivament d'aquest cul de sac en que es troba Catalunya dins d'Espanya. Els que creiem amb la sobirania de la nostra Nació em de treballar per qué arribi el dia de ser lliures i no calgui dir mai més "No es aixó companys no es aixó".