Que un català decideixi anar-se’n un cap de setmana a Brussel·les amb uns amics a manifestar-se per l’autodeterminació fen cas a una convocatòria que havia estat organitzada per internet, sense mitjans, sense estructures de partit i que el resultat final fins i tot supera les previsions dels organitzadors, demostra que els partits no ho controlen tot, que encara existeix la societat civil anònima que sap el que vol. I si a l'hora de votar hi ha abstenció, no és culpa d’una desafecció. El tema és si hi ha representants que li ho saben donar.
Els partits que s'ho facin mirar, perqué la cosa comença a ser greu no es pot continuar amb paral-lel, la màquina per una via i els vagons per un altre, aixi no anem enlloc.