No ni a prou amb tenir uns veins barroers poc educats y mancats de tarannà democràtic que tenim de soportar el seu menyspreu quant es refereixen a Catalunya i concretament a la majoria de catalans. Ens diuen despectivament nacionalistes tot i fer-ho des d'un nacionalisme més accentuat que el nostre. No puc amagar que amb refereixo a l'altre Espanya.
Amb recorda Antoni Batista al seu llibre -Montserrat, Els misteris de la Muntanya Sagrada-. Però si a Espanya tot és "nacional", les seleccions esportives, orquestres i cors, teatres i auditoris, biblioteques i ràdios, documents d'idenctificació i xarxes de carreteres, fins coses tan inversemblants com el Plan Nacional sobre Drogas o el Plan Hidrológico Nacional. Però si Franco va qualificar la seva "malifeta" com a Movimiento Nacional, i els seus eren els, nacionales!. A qué ve ara tant menypreu? o és per compensar la manca de sentit patriòtic a les Espanyes?. És veritat qué cadascú lluita per alló que no té.