La crisi que vivim, fruit dels especuladors immobiliaris o d'altres sector com l'alimentari, l'energétic, els del sistema financer (bancs i caixes) i també a la ineficàcia pública (satisfeta per l’increment dels seus ingressos via impostos sobretot els que l’hi donava la bombolla constructiva), ha arribat al consumidor final. I, com passa sempre, és aquest consumidor a qui li toca el rebre amb la pèrdua de renda o en alguns casos, de la feina, la qual cosa perjudica finalment el sector comercial i productiu.
Jo em pregunto, com afronten aquesta crisi els responsables directes?. I la resposta salta a la vista. Els immobiliaris veuen com es redueixen els seus beneficis, o simplement presenten una suspensió de pagaments esperant que arribin temps millors. Els bancs i les caixes es protegeixen incrementant les seves “provisions per insolvència” i augmentant el preu del crèdit i dels anomenats serveis. I les institucions públiques reajusten els seus pressupostos a la baixa.
Cap notícia sobre la ruïna personal d’aquests directius inmobiliaris. I tampoc cap notícia sobre la petició de responsabilitats als directius de les institucions financeres que varen finançar aquestes operacions especulatives. Cap notícia sobre un reajustament en les administracions públiques. Ni l’eliminació d’alguns serveis, innecessaris, ni una reducció d’alts o altisims càrrecs més que obsolets.
En canvi, els consumidors hem de fer contenció de les nostres demandes professionals i personals.
Quan vegi que alguna d’aquestes organitzacions o institucions s’aplica aquesta mateixa contenció concentran els recursos en allò que realment és important i necessari, quan vegi això, començaré a creure en l’"interès general". Mentre, continuaré pensant que els màxims responsables de la crisi només pensen en salvar-se de la seva pròpia incompetència.