Després de trenta anys de democràcia, una part de la societat espanyola continua donant per bones una sèrie d'actituds i valors impròpies del món civilitzat, i que només després dels anys pasats es mantenen pels arrels feixistes que les avalen. Així, per exemple, la majoria dels mitjans de comunicació espanyols continuen tractant als partits catalans, bascos o gallecs de "nacionalistes", amb el mateix "odi" amb què el PP i el PSOE defensen les suposades arrels mil·lenàries de la nació espanyola superant en visceralitat i malícia qualsevol proclama sobiranista de les nacions històriques.
Fa dies, aquesta Espanya que per afirmar-se a si mateixa necessita atacar nacions històriques o guanyar partits de futbol, s'està adherint al manifest per la "llengua única" -segueixen amb tics imperialistes i monolingües- i s'afegeixen a la vilesa d'un grup de suposats intel·lectuals que a hores d'ara no saben encara quines són les llengües veritablement perseguides a l'Estat.
L'última relíquia en afegir-se al manifest ha estat la "Fundación Francisco Franco", una adhesió amb molt simbolisme. Aquestes són la mena d'adhesions que descriuen quina mena d'Espanya volen, els "intel·lectuals" del manifest: l'Espanya que perseguia les llengües històriques i imposava el castellà -per molt que el Borbó digui el contrari- l'Espanya feixista i autoritària que basava la seva grandesa i la seva llibertat exterminant els dissidents demòcrates.
Solament queda una sortida, "una Nació un Estat". Amb definitiva, Catalunya serà lliure o no serà.