Fa unes setmanes l'Assemblea Nacional francesa iniciava els tràmits per modificar el primer article de la constitució de la República per tal d'introduir una frase on es reconeixia que "les llengües regionals parlades, pertanyen al patrimoni de França".
Entre avui i dilluns vinent el senat francès debat si continua o no amb la reforma de la Carta Magna, però de moment, aquesta ja ha trobat l'oposició de l'Acadèmia gala, que la considera un "atemptat a la identitat nacional". Segons l'ens després de cinc segles, la llengua francesa ha forjat França (...) La nostra Constitució assenyala, en l'article segon, el reconeixement d'aquesta evidència: la llengua de la República és el francès", i per tant, el paper d'altres llengües "no hi té cabuda". En cap moment l'article segon no seria modificat.
Si la proposta de reforma passa el tràmit actual encara li'n quedarà un tercer, quan tots els diputats i senadors la votin en sessió conjunta. Llavors caldrà que tres cinquenes parts dels parlamentaris hi votin a favor. La UMP -impulsora de la reforma- es troba convençuda que els socialistes no la blocaràn, tenint en compte que setze diputats d'aquest partit, incloent el català Manuel Valls, van escriure un manifest recolzant-la.
El que sembla extrany al segle XXI es que a l'Europa de la multiculturalitat, de la globalització, de la fraternitat i de la llibertat l'Acadèmia de la Llengua francesa, intenti blocar l'oficialitat del català i les altres llengües minoritzades. Aquests acadèmics no saben sumar, ni tan sols integrar, per ells el que importa es la conservació de la unitat, amb la simplicitat d'una llengua un Estat. Si la idea prospera pot eser perillosa, obriria un camí per milions de francesos que seguin l'exemple d'uniformitat de "l'Acadèmia" podrien deixar de se-ho per la seva procedencia no francesa d'origen. Compte a l'Alemanya nazi ja varen intentar aquest procés, amb resultats letals.