La torxa olímpica ha recorregut Lhasa, la capital del Tíbet, un dels punts més crítics de tot el recorregut de la flama dels Jocs Olímpics de Beijing. Durant el pas de la torxa, la ciutat ha esdevingut un fortí, ocupada per l'exèrcit i la policia xinèsos. Les autoritats s'han volgut assegurar que no es repetien les protestes ocorregudes el març passat.
Les instruccions del govern són força clares per a la població de Lhasa: "ningú pot sortir de casa seva durant tot el dia". Amb una ciutat presa per la policia i l'exèrcit, és difícil esperar qualsevol tipus de protesta contra la torxa olímpica. Coincidint amb el fet, les autoritats han alliberat un miler de tibetans que van participar a les protestes del març. Fins avui, una quarantena han estat jutjats i un centenar esperen judici.
Els tibetans tenen por de sortir al carrer. És per tot això que no s'espera que hi hagi cap tipus de protesta pro-drets humans, com tampoc no n'hi ha hagut a cap altra regió xinesa per on ja ha passat la flama. Més de mil tibetans detinguts durant les protestes contra el govern xinès romanen desapareguts, segons Amnistia Internacional que demana al govern xinès que ho aclareixi, algunes organitzacions de defensa dels drets humans temen que s'hagin pogut produir execucions secretes. A l'abril, les autoritats xineses van reconèixer la detenció de prop de dos mil tibetans, arran de la revolta que començà el 10 de març a la capital del Tíbet.
Aquest es l'ambient que traspua la Xina del segle XXI, represió i absència de democràcia, mentre el món abaixarà el cap saludan amb submissió, en nom dels Jocs Olímpics i disimulan amb "pocavergonya" el ser còmplices d'aquell règim totalitari, solament per por de perdre els beneficis económics i diversitat de negocis establerts, per damunt dels drets humans, des de Lausanne a Washinton, Tokyo o Madrid "talment una colla d'hipocrites".