Resulta tràgic que, en un moment en què tanta gent s'adona que Espanya ens roba el nostre futur com a poble, les forces polítiques nacionals (Esquerra i Convergència) no estiguin a l'alçada per capitalitzar aquest descontentament generalitzat. És obvi que regalant la nostra sobirania a Espanya ens estem condemnant a ser com els espanyols vulguin que siguem. A quin poble del món es volen assemblar tots aquests espanyols-catalans?.
Als polítics catalans els fa por tenir un estat propi, porten desenes d'anys buscant fórmules de compromís, d'encaix amb Espanya, vertebracions, estats federals, sobiranisme, etc., però Espanya és com és, i mai ens ha donat res. Mai, de fet, ens ha acceptat com som. Per tant a la llarga el nostre còmode encaix a Espanya passa per la nostra extinció, no física, almenys de moment, però si la nostra dilució com a poble mitjançant la destrucció de la nostra llengua i altres formes no menys perverses d'aculturació. Avui en dia, el PSC és el principal suport que té aquesta aposta espanyola per la dilució de Catalunya, i els que hi van de bracet no són més que còmplices.
Els nostres polítics tenen molta responsabilitat envers la nostra nació, però no volen (mai han volgut) tenir poder i la responsabilitat sense poder és la prerrogativa dels covarts de tots els temps.
L'expresident Pujol, era el pal de paller d'una ciutadania que es feia dir assenyada per amagar la por que els produïa haver de demanar el que ells saben que és la solució a tots els nostres problemes, la independència. En el fons tots aquests que es van inventant fórmules d'encaixar-nos a Espanya saben perfectament que la solució és la independència, però la seva covardia els fa fer el ridícul intentant modificar Espanya, i Espanya se'n riu dels catalans que la volen canviar.
CiU ara pica l'ullet als d'ERC, amb la Plataforma Sobiranista o La Casa Gran, etc. No tenen moral política, el seu tarannà sempre ha estat pactar pragmàticament amb qui sigui, si això comporta poder. Finalment hauràn de reconèixer la realitat. Comença a ser urgent que algú avisi als nacionalistes catalans que no hi ha cap alternativa entre Espanya i la independència. Pensem en quina Catalunya volem pels nostres nets. L'única via és la independència. Per sort cada dia hi ha més gent que deixa de banda la covardia i aposta per anar de cara i exigir el que ens toca.
Als polítics catalans els fa por tenir un estat propi, porten desenes d'anys buscant fórmules de compromís, d'encaix amb Espanya, vertebracions, estats federals, sobiranisme, etc., però Espanya és com és, i mai ens ha donat res. Mai, de fet, ens ha acceptat com som. Per tant a la llarga el nostre còmode encaix a Espanya passa per la nostra extinció, no física, almenys de moment, però si la nostra dilució com a poble mitjançant la destrucció de la nostra llengua i altres formes no menys perverses d'aculturació. Avui en dia, el PSC és el principal suport que té aquesta aposta espanyola per la dilució de Catalunya, i els que hi van de bracet no són més que còmplices.
Els nostres polítics tenen molta responsabilitat envers la nostra nació, però no volen (mai han volgut) tenir poder i la responsabilitat sense poder és la prerrogativa dels covarts de tots els temps.
L'expresident Pujol, era el pal de paller d'una ciutadania que es feia dir assenyada per amagar la por que els produïa haver de demanar el que ells saben que és la solució a tots els nostres problemes, la independència. En el fons tots aquests que es van inventant fórmules d'encaixar-nos a Espanya saben perfectament que la solució és la independència, però la seva covardia els fa fer el ridícul intentant modificar Espanya, i Espanya se'n riu dels catalans que la volen canviar.
CiU ara pica l'ullet als d'ERC, amb la Plataforma Sobiranista o La Casa Gran, etc. No tenen moral política, el seu tarannà sempre ha estat pactar pragmàticament amb qui sigui, si això comporta poder. Finalment hauràn de reconèixer la realitat. Comença a ser urgent que algú avisi als nacionalistes catalans que no hi ha cap alternativa entre Espanya i la independència. Pensem en quina Catalunya volem pels nostres nets. L'única via és la independència. Per sort cada dia hi ha més gent que deixa de banda la covardia i aposta per anar de cara i exigir el que ens toca.