És bastant obvi que, dins l'entramat de l’Església Catòlica, ha guanyat el PP i ha perdut possibilitats el diàleg amb sectors diversos de la societat. És lògic que una institució que té fama de conservadora, doni les regnes de l’assumpte als sectors més radicals.
L’estat espanyol, igual que la conferència episcopal, és unitari i unitarista. Al congrés dels diputats, les eleccions han anat derivant, sense cap mena de dubte, cap a un sistema tan presidencialista com el de la pròpia conferència episcopal. Sembla que els número 1 de les respectives llistes de la circumscripció de Madrid siguin els número 1 de totes les circumscripcions de l’estat. Per això, la majoria de representants d’arreu queden immediatament enfosquits per aquesta mena de presidencialisme encobert.
Hem d’impedir, diumenge vinent, que això que ha passat a la CEE passi també al congrés de diputats i que n’hi hagi un que tingui majoria absoluta. En aquestes condicions, tot plegat seria desastrós per les aspiracions de la nostra societat. Que els nostres vots serveixin per esquivar el bipartidisme, que pot constituir una condemna per a les nacions sense estat i per a les aspiracions a qualsevol tipus de pluralitat i de reforçament de la identitat d’aquells que no tenim tot l’aparell burocràtico i mediàtic al darrere.