L’any 2003 ERC feia uns bons resultats a les eleccions municipals i, a les eleccions al Parlament de Catalunya, amb 23 diputats, assolia una posició clau per a determinar el Govern de Catalunya. Uns mesos després, al març del 2004, cal dir que en unes circumstàncies molt especials, feia un gran resultat a les eleccions al Parlament espanyol, amb 8 diputats. I tot això es feia amb un discurs desacomplexadament independentista, radicalment democràtic, de progrés, de noves formes de fer política, d'aire fresc i renovador, de distància de debò respecte als 2 partits hegemònics fins llavors, i, per tant, s'adheria a la causa d'ERC nova gent que veia en el nostre partit una esperança per a millorar la manera de fer política aCatalunya i el futur de Catalunya...
...El nostre suport incondicional al PSOE, òbviament, no ens ha portat a l'estació federal, no ens ha millorat el finançament, no ens ha comportat un bon Estatut, no ens ha traspassat els aeroports, ni tan sols ens han publicat les balances fiscals!, ans al contrari, ens ha portat el Decret de la 3a hora de castellà, les ínfimes inversions en infraestructures, el desori de les rodalies de RENFE, el caos de l'aeroport del Prat, i un llarg etc: en definitiva, un tracte només reservat a les colònies més maltractades per les seves metròpolis. Aquesta podria ser una petita descripció d'uns fets esdevinguts des del 2003, que, de ben segur, tots vosaltres podríeu posar sobre la taula, augmentar o disminuir, però, tot i que un corrent crític d'un partit existeix per posar en evidència les mancances de la direcció del partit i les seves errades, Reagrupament no vol ser només una veu crítica, vol ser, també, una alternativa real, creïble, generadora de confiança als militants i als ciutadans de Catalunya...
...A les persones que hem promogut aquest moviment només ens guia un sentiment: estimem Catalunya i la volem lliure!!, no pura, lliure!! i creiem que la millor eina política per alliberar Catalunya és i ha de ser ERC...
...No hem militat a cap altre partit que a ERC i no volem militar a cap altre partit que a ERC, però volem una ERC que, sense renunciar al seu passat, encari el futur de Catalunya amb una posició de força política principal, hegemònica, la força decisiva que porti a tota la ciutadania a un futur esplendorós, que no pot ser altre que la independència, la plenasobirania com a Estat d'Europa. Només amb la independència, la nostra ciutadania pot aspirar a un benestar similar al dels ciutadans lliures del món occidental. Cap país colonitzat ha pogut, al llarg de la història, donar benestar a tots els seus ciutadans, atès que l'espoli a que és sotmès només reverteix als privilegiats de la metròpoli...
...Del poema de Joan Oliver / Pere Quart: "Versos elementals als catalans de 1969":
...El nostre suport incondicional al PSOE, òbviament, no ens ha portat a l'estació federal, no ens ha millorat el finançament, no ens ha comportat un bon Estatut, no ens ha traspassat els aeroports, ni tan sols ens han publicat les balances fiscals!, ans al contrari, ens ha portat el Decret de la 3a hora de castellà, les ínfimes inversions en infraestructures, el desori de les rodalies de RENFE, el caos de l'aeroport del Prat, i un llarg etc: en definitiva, un tracte només reservat a les colònies més maltractades per les seves metròpolis. Aquesta podria ser una petita descripció d'uns fets esdevinguts des del 2003, que, de ben segur, tots vosaltres podríeu posar sobre la taula, augmentar o disminuir, però, tot i que un corrent crític d'un partit existeix per posar en evidència les mancances de la direcció del partit i les seves errades, Reagrupament no vol ser només una veu crítica, vol ser, també, una alternativa real, creïble, generadora de confiança als militants i als ciutadans de Catalunya...
...A les persones que hem promogut aquest moviment només ens guia un sentiment: estimem Catalunya i la volem lliure!!, no pura, lliure!! i creiem que la millor eina política per alliberar Catalunya és i ha de ser ERC...
...No hem militat a cap altre partit que a ERC i no volem militar a cap altre partit que a ERC, però volem una ERC que, sense renunciar al seu passat, encari el futur de Catalunya amb una posició de força política principal, hegemònica, la força decisiva que porti a tota la ciutadania a un futur esplendorós, que no pot ser altre que la independència, la plenasobirania com a Estat d'Europa. Només amb la independència, la nostra ciutadania pot aspirar a un benestar similar al dels ciutadans lliures del món occidental. Cap país colonitzat ha pogut, al llarg de la història, donar benestar a tots els seus ciutadans, atès que l'espoli a que és sotmès només reverteix als privilegiats de la metròpoli...
...Del poema de Joan Oliver / Pere Quart: "Versos elementals als catalans de 1969":
"Catalunya, València, les Illes,
la Gran Catalunya,
amb la gent i la terra i la llengua,
i el passat i el present
i el futur que ens espera,
bo o dolent, infal·lible
!Tot depèn, sapiguem-ho!
de la fe, de l’amor,
de les obres.
Tot depèn de nosaltres.
Tot depèn, sobretot, de vosaltres:
els joves!"
Visca Catalunya!! Visca Catalunya lliure!!!
Joan Carretero i Grau
(Resúm del discurs a Barcelona, 30 de juny del 2007)