Aquests últims dies l'expresident Pujol i el vicepresident Carod han fet dues conferències. El primer, sobre la nova immigració, i el segon, sobre la realitat del país i les seves potencialitats. Tots dos han enviat missatges realistes i en positiu a un país que sofreix dia a dia una certa depressió nacional.
Són massa anys, massa generacions estimbant-se contra la paret d'Espanya, no aconseguint ni enderrocar-la ni erosionar-la; tot el contrari. Avui hi ha una Espanya vella, reaccionària i decrèpita políticament, però que alhora és forta econòmicament i moderna. Es sent guanyadora i vuitena potència del món, i no té cap intenció ni voluntat de canviar.
Davant d'això hi ha dos camins: l'un, l'enfrontament i una nova duresa nacional catalana; l'altre podria ser innovador, l'eix Pujol-Carod, el d' intentar de nou la fórmula fracassada amb el mateix Pujol, amb Maragall i ara amb Montilla, d'intentar canviar Espanya.
Però el que no s'ha fet mai és el que representa el còctel Pujol més Carod, el catalanisme de Pujol més l'independentisme gradual de Carod. Ambdues opcions amb voluntat de govern i parlant clar a Catalunya i a Madrid, que es vol ser una nació sobirana, almenys tan poc sobirana com les altres de la Unió Europea.
El problema d'aquesta nova fórmula, Pujol més Carod, no és Espanya o l'Estat, sinó, com sempre, el món nacionalista, la seva desunió i la seva capacitat de devorar-se en enfrontaments fratricides. I, a més, hi ha classe dirigent que donés suport clar a una proposta d'aquestes característiques?
El que vol, però, una amplia majoria de la bona gent catalanista o independentista del país és el còctel Pujol més Carod, que no vol dir les sigles estrictes de CiU més ERC, sinó quelcom més. Un repte, un somni.
PUJOL I CAROD, L'ENTESA QUE POT CANVIAR LA SITUACIÓ
Editorial tribunacatalana 06/07/2007