Tan mateix Brown que arriba, Blair que marxa o Rato que torna, mentre Merkel i Sarkozy passèjant trionfants, nosaltres oblidem una figura de l'espectra polític europeu: Walter Veltroni, "il sindaco di Roma" -l'alcalde- i dirigent dels demòcrates d'esquerra (l'ex PCI) que ha anunciat la seva voluntat d'encapçalar el Partit Demòcrata i conseqüentment a succeir a Romano Prodi com a president del Concell en el moment oportú. Aquesta pretesa candidatura es per presidir un partit que encara no existeix. La noticia sembla no tenir mes importancia, tot i que podria ser primordial pel sistema politic italià.
Veltroni amb 53 anys, també sembla acomodarse al nou prototip polític que surgeix a Europa i del que Sarkozy es el model mes vistos i arrauxat. Tots tenen quelcom en comú, vinguin de dretes o vinguin d'esquerres. La seguretat, els valors, l'ordre, un sert sentit de ruptura amb l'inercia del passat, una embranzida per formar noves i amplies majories transversals i un cert aire americà que és descobreix en les seves actituts i propostes. Tot plegat es deu a una estrategia globalitzadora mundial que crea els seus personatges, a mida dels interesos del gran capital i del llïure mercat. Com que per demúnt de les necesitats hi ha l'interes inversor, són molt importants els bons gestor, els comunicadors, els comediants de fira per fer bullir l'olla global.