Puig i Cadafalch (1867-1956) és una de les figures més representatives del Modernisme català. A més de la seva trajectòria com a arquitecte, també destaca la seva tasca com a historiador de l'art i en els àmbits intel·lectual i polític de la Catalunya de l'època. Les obres de Puig i Cadafalch en el camp de l’arquitectura s’integren plenament en el Modernisme català, especialment les primeres. Del diseny de Puig i Cadafalch en varen sorgir les rajoles de les voreres de Barcelona que són col-locades encara avui dia, a inici del segle XXI. El modernisme fou un moviment cultural que va sorgir a Europa a finals del segle XIX i a principis del XX i va marcar les tendències més renovadores de la literatura, el teatre, l'arquitectura, les belles arts, la decoració, els mobles i altres objectes. El moviment va rebre, segons els països, noms diferents. Als Països Catalans es va anomenar modernisme, a França es va dir Art Nouveau, als països anglosaxons Modern Style, etc. Tots aquests estils tenen punts en comú però no són iguals. El modernisme català fou el més variat de tots, el més popularitzat i ric. De l'extensa obra de Puig i Cadafalch a Barcelona, en destaquen: la Casa Amatller (1900), amb influències de l'arquitectura flamenca; la Casa Macaya (1901), on treu partit de l'estucat de la façana i la Casa de les Punxes, on va adoptar el gòtic flamíger.