Des del passat mes de febrer, Picasso torna a estar present a les col·leccions d’art modern del MNAC (Museu Nacional d’Art de Catalunya) gràcies al dipòsit que ha fet l’Estat d’aquesta extraordinària pintura. Recordem que, amb motiu de la creació, el 1963, del Museu Picasso de Barcelona, totes les obres que havia custodiat el Museu d’aquest artista van passar a formar part del nucli inicial de la col·lecció d’aquell museu. Aquesta pintura de Picasso, dipositada el 2007 a les col·leccions del MNAC, és una mostra representativa de les transformacions que va dur a terme aquest artista en els seus retrats cap a finals dels anys 20 i començaments dels 30, a partir de la deformació de les figures. És un procés que els especialistes han qualificat de metamorfosi d’estil o «estil Picasso». La figura d’aquest retrat, datat el 4 de desembre de 1937, ha estat identificada com Marie-Thérèse, companya de Picasso i mare de la seva filla Maya. Aquí apareix representada en bust amb unes formes anguloses i un cromatisme viu en què predomina el vermell del vestit i el barret, i el verd dels cabells. El rostre de la jove, en aquesta ocasió, s’allunya de la bellesa clàssica de Marie-Thérèse, de cabells rossos tallats curts, ulls clars i cara rodona, per apropar-se a un cert primitivisme que es percep, fonamentalment, en la representació de la cara. La figura és representada gairebé sempre de manera frontal, amb una postura immòbil que recorda les madones medievals, però que esdevé una deessa de l’amor i la fertilitat amb el seu cos de corbes amples, voluptuoses i sensuals. En aquest retrat, Picasso fusiona en una sola imatge la visió frontal del rostre i la del perfil, amb l’evident distorsió de la forma i els dibuixos de color blau que, com si fossin un tatuatge, omplen part del seu rostre.
www.mnac.es
© Successió Pablo Picasso, VEGAP, Barcelona, 2007
www.mnac.es
© Successió Pablo Picasso, VEGAP, Barcelona, 2007